No hi pot haver salut si no hi ha salut mental. L’any passat, des de La Setmana del Llibre en Català reclamàvem una sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat, i fèiem un reconeixement a tots els professionals que s’han dedicat a la lluita contra la Covid-19 per atendre la ciutadania. Curar i salvar vides ha estat l’objectiu prioritari de la medicina i la sanitat públiques.
La pandèmia, però, ha evidenciat que curar i salvar vides sense tenir en compte la salut mental no comporta una ciutadania sana. Ben al contrari: les problemàtiques de salut mental han augmentat a causa sobretot del confinament, la por, l’aïllament social, la pèrdua de persones estimades, els esdeveniments traumàtics i la crisi econòmica. A més, ha posat al descobert que els trastorns mentals afecten a tothom: hi ha hagut un increment d’un 127,32% de consultes per ansietat; un augment d’un 74,41% de consultes per idees de suïcidi i autolesions, i d’un 25% de primeres visites per trastorns de la conducta alimentària, entre d’altres.
La medicina tradicional, en canvi, s’ha basat en el cos i sovint ha deixat de banda la psique. Aquesta concepció de la salut ha anat en detriment de la salut mental, que ha estat des de sempre una de les baules més febles del sistema i del model sanitari, amb moltes mancances i limitacions. Tanmateix, segons l’OMS, una de cada quatre persones, o sigui el 25% de la població, tindrà un trastorn mental al llarg de la vida; els trastorns mentals representen el 12,5% de totes les patologies; 1 de cada 4 ciutadans patirà depressió i un 1% de ciutadans desenvoluparà alguna forma d’esquizofrènia. I, malgrat les xifres, menys del 25% de les persones afectades són diagnosticades i tractades correctament. A més, tot i que les exigències del món contemporani han fet aflorar greus problemes de salut mental -estrès, ansietat, trastorns alimentaris, conductes autolesives, capitulacions, suïcidis-, els esforços de la sanitat pública en aquest camp han estat molt per sota del que com a societat ens mereixem.
Per aquest motiu, des del sector del llibre creiem que ara és moment de reivindicar junts un sistema sanitari públic, universal, gratuït i de qualitat, que tingui en compte de manera prioritària la salut mental de tota la societat. Estem convençuts que la salut mental és un component essencial de la salut i, per tant, un dels pilars de l’estat del benestar, i que cal defensar-la i protegir-la. Per això, més enllà d’un pla de xoc contra els efectes de la pandèmia, dels quals l’OMS ja ha alertat, exigim:
- Més recursos econòmics per a la contractació de personal sanitari de salut mental en tots els àmbits: psicologia clínica, infermeria en salut mental i psiquiatria, auxiliars, terapeutes i treballadors socials, que permeti desplegar tots els serveis i fer front a les carències que s’arrosseguen i afrontar els nou reptes.
- Més inversió tant per a salut mental comunitària com en àrees clíniques i d’hospitalització per tal que les persones amb malalties greus puguin fer el seguiment del tractament en una xarxa de salut adequada i en un entorn que no els desvinculi d’un funcionament social, acadèmic i laboral, i que els integri en el dia a dia de la societat.
- Exigim que els plans de salut mental i els centres públics estiguin coordinats i integrats, i que disposin del personal, dels recursos professionals i de la infraestructura i la logística necessaris. I per damunt de tot han de ser accessibles als ciutadans. La ràtio de psicòlegs als serveis públics catalans és, en el millor dels casos, la meitat que la mitjana europea. És imperdonable que hi hagi llargues llistes d’espera per a una visita professional i que la mitjana anual per pacient amb un trastorn mental sigui d’una visita cada dos mesos. En aquest sentit, cal que els metges de família estiguin formats en el camp de la salut mental, que no s’abusi de les prescripcions farmacològiques i que els centres de primària comptin amb recursos suficients per atendre els problemes de la població general, que, com ja sabem, augmentaran els pròxims mesos i derivaran en patologies greus si no s’atenen a temps.
- Els adolescents i el jovent són un col·lectiu vulnerable i estan patint greus seqüeles arran de la pandèmia. L’aïllament social, el trencament d’expectatives, les situacions de tensió familiar, l’abús de les pantalles o el sentiment de pèrdua d’oportunitats ha fet augmentar els casos d’ansietat. Les famílies i els centres escolars, per tant, han de tenir accés a professionals de la salut que alertin, detectin i facin seguiment dels possibles trastorns, que ajudin les famílies a orientar-se i a derivar els casos més greus a centres especialitzats; sobretot, amb relació als trastorns alimentaris i al suïcidi, àmbits que cal reforçar: hi ha hagut un increment d’un 27% de les temptatives de suïcidi i conductes autolesives en menors de divuit anys. També són un grup vulnerable els professionals de la salut i dels serveis socials, i cal, per tant, reforçar l’atenció als centres sanitaris.
- D’altra banda, les situacions com la mort de familiars, la por al contagi o les hospitalitzacions han ocasionat situacions de dol mal resoltes i trastorns per estrès, especialment en les persones grans, que han patit de manera dramàtica la mort i que sovint han viscut l’aïllament com un càstig. Cal, per tant, impulsar i reforçar la psiquiatria geriàtrica i les activitats d’acompanyament.
- Finalment, la salut mental ha tingut de sempre un dèficit d’atenció i inversió en recerca. Per més difícil que sigui entrar en les interioritats del cervell i de la ment, cal que el món universitari i el món clínic aprofundeixin en l’àmbit de la investigació i treguin rèdit dels avenços científics
És per tot això que La Setmana del Llibre en Català fa aquest any una crida a totes les persones que hi participen per tal que s’involucrin a reclamar una aposta global, ferma i decidida que situï la salut mental i les persones al centre de les polítiques públiques i permeti accedir i atendre la ciutadania de manera adient. Necessitem i ens mereixem una societat viva i sana a tots els nivells: físicament i mentalment.
La Setmana
12 de setembre de 2021
