Article publicat al Raco Català el 14 de setembre del 2019. Fes clic per veure l’article original
Joan Sala afronta la seva última etapa al capdavant de La Setmana del Llibre en Català. Durant els seus quatre anys de presidència han augmentat les novetats literàries, el nombre d’expositors i l’exposició mediàtica, elements que han consolidat La Setmana com un dels esdeveniments culturals més importants del país.
A més, Joan Sala dirigeix l’Editorial Comanegra, càrrec pel qual ha estat citat el dia 25 als jutjats de Palma. La Jupol, el sindicat majoritari de la Policia Nacional, acusa l’editorial d’injúries i d’incitació a l’odi per la publicació del llibre On és l’Estel·la?, de Toni Galés.
A falta de dos dies pel tancament, quin balanç fa d’aquesta edició de La Setmana?
Tinc l’esperança de tancar La Setmana amb unes xifres molt bones, tot i els diversos dies de mal temps. També cal remarcar que ha estat la primera edició en la qual vam tancar durant la tarda de la Diada. Tot i això, La Setmana ha explotat i això fa que la gent vingui en massa, quan hi ha bon temps. Per tant, crec que les xifres acabaran sent molt bones.
“Durant aquests quatre anys hi ha hagut dubtes i crítiques externes, però al final hem demostrat que La Setmana funciona. Al cap i a la fi mostrem el que som, un sistema editorial modern i molt potent”
És el seu últim any com a president de La Setmana, després de quatre anys. De quines millores se sent més orgullós?
Per explicar aquestes millores cal remuntar-nos a un any abans que jo prengués el relleu. Quan Montse Ayats feia dos anys que era presidenta, ens vam reunir cinc persones de la Junta d’Associació d’Editors en Llengua Catalana. El primer impuls durant aquella reunió va ser el de no continuar amb La Setmana, ja que no estava funcionant. Després, van començar a sortir idees en positiu. Vam remarcar la importància de tenir una sortida important de novetats a cada edició i de rebre més atenció per part de la premsa.
Una vegada vam visualitzar La Setmana que ens agradaria tenir, es va plantejar el meu nom per prendre el relleu de la Montse Ayats. No he fet ni més ni menys que allò que vam visualitzar durant aquella reunió. Durant aquests quatre anys hi ha hagut dubtes i crítiques externes, però al final hem demostrat que La Setmana funciona. Al cap i a la fi mostrem el que som, un sistema editorial modern i molt potent.
A més d’afavorir la publicació de novetats a principis de setembre i d’atreure l’atenció dels mitjans, hi ha un tercer element que cal destacar: s’han realitzat més de 450 reunions de compravenda de drets entre editors i agents literaris estrangers i catalans.
“A vegades no són conscients de la importància que té pel districte tenir l’esdeveniment cultural més important del país. Cal millorar el diàleg amb l’Ajuntament”
Què cal millorar de cara a les pròximes edicions?
El diàleg amb l’Institut de cultura de Barcelona és positiu i sentim que tenim el suport d’aquesta entitat. En canvi, cal millorar el diàleg amb el districte, que ens posa moltes dificultats. A vegades no són conscients de la importància que té pel districte tenir l’esdeveniment cultural més important del país. No ho valoren. I per tant, el diàleg amb l’Ajuntament ha de millorar.
A banda d’això, La Setmana funciona i, per tant, només cal fer petits canvis. Hem assolit un nivell a partir del qual podem seguir creixent però de forma moderada. En novetats editorials i en notorietat, bàsicament.
Per aquesta relació amb el districte i pel creixement en nombre d’expositors, es pot assegurar que la 38a edició de La Setmana se celebrarà a l’avinguda de La Catedral?
No ho dubto. I de fet, dubto que no sigui així durant els pròxims cinc anys. Aquí és on s’ha de fer. Encara no som capaços de fer un Saló del Llibre com el de París, com el de Torí o com el de Roma, on el públic paga per entrar. Per tant, estar al centre de Barcelona t’assegura una gran afluència de públic.
La Setmana ofereix molta rellevància a l’edició del País Valencià o de les Illes Balears.
Fa anys que posem en relleu que la publicació en català no afecta només el Principat, sinó que és molt important la que es fa al País Valencià, a les Illes o a Andorra. Ens sap greu no haver estat capaços de portar gent de l’Alguer i d’incrementar la presència de la Catalunya Nord. Aquest és un dels aspectes a millorar de cara a la nova presidència: que tots els països de llengua catalana hi estiguin representats.
“És indubtable que l’augment de la lectura en català s’ha produït a còpia d’agafar quota del mercat en castellà”
Al públic en general cada vegada li costa més llegir llibres. S’està acostumant a estímuls més fugaços. Quin futur li espera a la literatura, no només en català, sinó en general?
És cert. Qualsevol estudi indica que la gent cada vegada és menys capaç de concentrar-se perquè els hàbits dels aparells electrònics ens porten a saltar constantment d’un tema a un altre. Però, tot i que tenim una certa preocupació pel nombre de lectors, cal remarcar que la lectura en català ha augmentat.
Com és possible?
En primer lloc, perquè l’escola en català funciona molt bé i això fa que el 99% del país pugui llegir en català. L’altre motiu és que l’edició en català cada dia és més nombrosa. Per tant, ara els lectors tenen llibres a l’abast que abans havien de llegir en castellà. De fet, un 25% de les persones que estan llegint llibres en castellà addueixen que ho fan perquè no els han trobat en català. És indubtable que l’augment de la lectura en català s’ha produït a còpia d’agafar quota del mercat en castellà.
El futur passa pels dispositius de lectura digital?
Confio molt en l’audiollibre en castellà, perquè té un mercat, especialment a Sud-amèrica, molt gran. Confio molt poc en l’audiollibre en català, perquè és un producte molt car de produir i el ventall de possibles consumidors és petit. I no confio gens en el llibre digital. En aquests moments, només un 5% dels llibres que es venen a Catalunya són en format digital, tot i que es llegeix un 20% en digital per culpa de la pirateria. Per tant, quan una editorial publica un llibre en digital el que fa és facilitar la feina als pirates. Si només existís el llibre digital, no es podria fer front als costos de produir aquests llibres.
“Se’ns requereix que retirem el llibre, que no publiquem mai més res que afecti la imatge de la policia i que demanem disculpes. No ho acceptarem. Ens acollim a la llibertat d’expressió”
El dia 25, l’Editorial Comanegre està citada al jutjat de 1a instància de Palma pel llibre “On és l’Estel·la?”.
Tornem als vells temps. Seguim sotmesos a la dictadura del país del costat, que encara ha de superar moltes coses. Tornem al segrest de llibres i a èpoques que creiem passades. El sindicat majoritari de la policia nacional, Jupol, ens ha denunciat per incitació a l’odi. És una denúncia seriosa, ja que la condemna per aquest delicte pot ser d’1 a 4 anys de presó, en aquest cas per mi com a responsable legal de l’editorial. I tot, per un còmic satíric que el que pretén és distreure i fer riure. Que els jutjats admetin a tràmit aquest tipus de denúncies ens sembla surrealista.
El que està previst pel dia 25 és un acte de conciliació, en la que se’ns requereix que retirem el llibre, que no publiquem mai més res que afecti la imatge de la policia i que demanem disculpes. No ho acceptarem. Ens acollim a la llibertat d’expressió. Estem disposats a recórrer fins al Tribunal Suprem perquè va molt més enllà d’un problema concret amb Comanegra. Va d’un problema de censura i autocensura, d’intentar posar por a la gent i que aquesta no digui segons quines coses per una possible denúncia.
Si vols llegir l’article sencer clica aquí
