Tan bonica i tirana (Proa), Premi Carles Riba 2024, és un llibre de poesia que es presenta com una obra a capes. La primera i visible és la d’un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica expressat amb un ritme nerviós i una llengua subordinada, a través d’uns poemes en prosa contundents i enigmàtics que alternen entre el barroquisme i la contundència directa.
Després, més enllà d’aquesta passió amorosa, el llibre es desplega com una reflexió sense jerarquies sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un tribut poliamorós a l’amistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què es parla de cultura i d’humans a través d’animals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que explica l’existència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses és el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal és contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d’una ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.
Participen: Blanca Llum Vidal i Joana Gomila
Tan bonica i tan tirana (Blanca Llum Vidal), Proa
Foto Blana Llum Vidal © David Ruano
